sábado, 6 de septiembre de 2014

La descendència dels Febrer de la Torre (el llinatge dels Gómez de Membrillera)

Una de les famílies de la noblesa vinarossenca, que han exercit un paper molt important en l'evolució de la història d'aquesta ciutat, són els Febrer o Febrer de la Torre, un llinatge que ha propiciat el naixement de moltes personalitats locals, que posteriorment han entroncat amb altres famílies poderoses de Vinaròs.

En aquest cas ens agradaria dedicar unes quantes linies, a una branca descedent i que coneixem com la dels Gómez de Membrillera, i d'els qui encara es conserva el palauet en el qual van residir els seus inquilins

Els fills resultants del matrimoni entre don Francisco Gómez de Membrillera i Piazza amb donya María Jimeno Huguet, seran els membres de la família Gómez de Membrillera-Jimeno, i el panteó de la qual pot apreciar-se en el cementeri de Vinaròs. D'aquest llinatge naixeran els rebesnéts del que per línia varonil va ser l'últim portador del cognom Febrer. Per açò, aquest en recaure en diverses generacions posteriors pel costat femení, acabarà desapareixent, no obstant açò, els seus successors seguiran portant-ho en la seua heràldica familiar, com a legítims descendents directes que són del mateix. Veiem doncs la importància d'un cognom com el de Febrer de la Torre, amb un notable reconeixement, fins i tot ja entrat el segle XX.

De l'ascendència dels Gómez de Membrillera, coneixem els seus entroncaments amb diferents famílies, doncs a més dels esmentats Febrer de la Torre, estarien els Huguet, o el cas de la Marquesa de Saudín i també de Gironella, donya Josefa Calvo de Encalada-Orozco i Senmentat de Agulló-Pinós.

1º generació: don José María de Febrer i de Calderón qui casa amb donya Pilar Calvo de Encalada-Orozco i Sentmenat de Agulló-Pinós tenen com a filla a:

2º generació: donya Palmira de Febrer i Calvo d'Encalada-Orozco, que casa amb l'alcalde don Estanislao Huguet, d'aquest matrimoni naixerà:

3º generació: La seua filla de cognoms Huguet de Febrer, i que casarà amb don Joaquín Jimeno. Fruit d'aquest matrimoni naixerà:

4º genearació: donya María Jimeno Huguet, qui casarà amb don Francisco Gómez de Membrillera i Piazza. Els seus fills (5º generació des de don José María de Febrer i de Calderón, i rebesavi), seran els representants de la família Gómez de Membrillera Jimeno-Huguet.

Croquis genealògic (elaboració pròpia).


El sorgiment d'aquestes estirps, es produeix durant el Vinaròs de la segona meitat del segle XIX i principis del XX, el qual es mou en un agitat context polític i econòmic, en el qual la crisi de finals d'aquesta centúria, sacseja de ple a la població, i acaba estenent-se per tots els escalafons socials de la ciutat.

Blasó dels Febrer de la Torre, present en la seua executòria de hidalguía.


El proletariat és sense cap dubte el més perjudicat, encara que els escassos membres de la primitiva noblesa també es veuen afectats pel mateix (vegeu l'article publicat per don Antonio Joaquín de Febrer i Bertrán en el número 12 de la revista Fonoll). 

Per aquella època, els Febrer de la Torre ja han marxat a Madrid, i seran les diferents famílies que s'entronquen amb els seus descendents, els únics que albergaran cert poder en el municipi, però que ja no tindrà res a veure amb l'ostentat pels seus avantpassats durant els segles XVII-XVIII, ja que des del segle XIX, l'entrada d'una nova burgesia emergent, encapçalada principalment per les famílies Ayguals de Izco i els Ballester, afectarà de manera notable a les seues posicions dominants.

Un xoc de trens, en el qual la burgesia serà la que prendrà el control, que a poc a poc anirà desplaçant a la vella noblesa que des de temps immemorials tenien un paper important en les directrius polítiques del municipi.

El declivi de la noblesa desencadenarà la seua unió amb algunes famílies burgeses, que en bona part mantindran el seu estatus dins de les elits locals. És el cas dels entroncaments que els descendents dels Febrer de la Torre realitzaran amb els Huguet, així com amb els Gómez de Membrillera. Del cognom d'aquests llinatges, naixerà la designació amb la qual es batejarà aquells habitatges en els que residiran, però que antany estaven sota el control dels Febrer de la Torre (és el cas de la famosa “Casa Membrillera”, en honor a la família Gómez de Membrillera -malgrat que aquesta va ser coneguda amb anterioritat com a Casa de las Coronelas; vegeu Antonio J. de Febrer (2013), o la desapareguda “Casa Huguet”, de luxosa talla modernista, avui ja inexistent).
Panteó de la família Gómez de Membrillera Jimeno-Huguet

Encara veiem l'interès d'aquest llinatge per identificar-se amb els seus ascendents en el panteó familiar, doncs pot observar-se un escut d'armes, en el qual apareix un blasó dividit en tres casernes, una d'elles pertanyent als Febrer, un cognom que per línia d'home ja havien perdut feia diverses generacions arrere, però que segueix sent de notable reconeixement, per aquest motiu fins i tot malgrat no portar-ho, continua estant present en les seues armes.

Veiem amb açò, una forma efectiva, a l'hora d'identificar-se amb aquells llinatges, que malgrat no gaudir en aquella època de poder, seguiran preservant un nom, pel qual els seus descendents continuaran distingint-se.

David Gómez de Mora


Bibliografia:

- De Febrer i Bertrán, Antonio Joaquín (2013). La casa de les Coronelas. Revista Fonoll, nº 12. A.C.A.V.

davidgomezdemora@hotmail.com

Mi foto
Profesor de enseñanza secundaria, con la formación de licenciado en Geografía por la Universitat de València y título eclesiástico de Ciencias Religiosas por la Universidad San Dámaso. Investigador independiente. Cronista oficial de los municipios conquenses de Caracenilla, La Peraleja, Piqueras del Castillo, Saceda del Río, Verdelpino de Huete y Villarejo de la Peñuela. Publicaciones: 20 libros entre 2007-2023, así como centenares de artículos en revistas de divulgación local y blog personal. Temáticas: geografía física, geografía histórica, geografía social, genealogía, mozarabismo y carlismo. Ganador del I Concurso de Investigación Ciutat de Vinaròs (2006), así como del V Concurso de Investigación Histórica J. M. Borrás Jarque (2013).