Moltes persones que alguna vegada hagin acudit al grup de baix o antic col·legi de Sant Sebastià, els haurà cridat l'atenció un escut d'armes esculpit en pedra. Doncs bé, aquest en realitat fa referència a una de les famílies més nobles que han viscut per aquestes terres des dels inicis de la reconquesta, parlem del llinatge dels Brusca...
Les cròniques expliquen que l'origen d'aquests cavallers radica en un grup de germans, que van acompanyar en el període de la reconquesta cristiana al rei Jaume I. La seva intervenció i valia, i que podriem resumir en la acció de Santa Magdalena de Polpis, així com en l'àrea de Canet lo Roig els serviria per aconseguir una sèrie de privilegis. Motius pels que finalment acabarien assumint càrrecs i poders, que els portarien a assentar-se en aquestes terres, tenint principal arrelament a la zona dels Ports, concretament, en el que avui és el municipi de Vilafranca.
En aquesta mateixa localitat es conserva la seva casa pairal. El pes que aquesta família va exercir en l'entramat polític de l'Edat Mitjana del nostre territori, és essencial per entendre la influència adquirida en molts altres municipis de la regió septentrional de l'actual província de Castelló.
La tradició i que es presenta moltes vegades prou distorsionada, ens diu que estaríem davant un llinatge amb unes arrels preliminars, que ja no només es remunten al període de la primera meitat del segle XIII, doncs aquests suposadament gaudien de bona reputació en els cercles nobiliaris des de temps abans, doncs a Catalunya ja eren Senyors del lloc de Paüls (a Tarragona). Les famoses i al seu torn criticades troves de Mosén Jaume Febrer, fan ressenya d'això quan relaten que el abans esmentat Juan Brusca, estava acompanyat per Jaume Brusca (Senyor de Paüls) i un altre germà.
Les armes dels Brusca es caracteritzen per un bisó, sent aquesta la figura animal que van acabar acollint en el moment de cuartejar l'escut a mesura que s'entroncaven amb altres llinatges, convertint-se així en la senya identificativa de la familia. Sabem per exemple que una branca procedent de la zona dels Ports, portava un escut cuartejat en cuatre parts, amb els camps 1º i 4º de gules, sobre un bisó de sable, mentre que en el 2º i 3º en camp de gules una muntanya flordilesada d'or. Per contra, les armes primitives sembla que portaven en un camp de plata un bisó de gules.
Malgrat el transcurs dels segles, la saga dels Brusca adquireix un notable pes a les terres del Maestrat, fet pel qual ràpidament van deixar sentir la seva influència en el municipi de Vinaròs, un enclavament d'enorme pes estratègic, que serà la via que per aquelles dates obria cap al mar l'àrea muntanyenca dels Ports. Dit això, no és d'estranyar que aixequessin en la nostra localitat una nova casa pairal, situada en el que avui és el carrer de l'Ángel nº 7.
En la part esquerra l'escut dels Brusca de Vinaròs. A la dreta el mateix esculpit i que es troba en l'antic col·legi Sant Sebastià
Entre els descendents, cal destacar la seva repercussió en la noblesa local de la segona meitat del segle XVII. Posteriorment es té constància d'una executòria de hidalguía de la qual Ramón Redó (2012) ens dóna la següent informació: “En l'Arxiu Municipal, lligall nº 9, apareix la mà d’Ordens de l'any 1796 i en el full 50, una còpia de l'Executòria de Noblesa de Manuel de Brusca, "Infanzon" i del comerç de la Vila: Líbrese certificación para que el Ayuntamiento de la Villa de Vinaroz y los demás pueblos en que se establezca, o que se traslade su domicilio Don Manuel de Brusca, le tengan por Noble e Infanzón, y le guarden a sus sucesores también, las franquezas y exenciones que le corresponden, esperándoles con separación del estado llano y pechero, con arreglo al privilegio concedido a Don Juan de Brusca, por el serenísimo Señor Infante Don Juan de Aragón, de veintidós de Mayo de mil trescientos ochenta y uno, y la executoria que obtuvo don José de Brusca, en diez y siete de Mayo de mil seiscientos setenta y nueve, entendiéndose sin perjuicio de los derechos del Real Patrimonio."
De la mateixa manera tenim dades d'altres membres d'aquesta estirp, com seria Gaspar Brusca Benfergo, així com d'un tal Guillem Brusca, qui va tenir una filla, de la qual van ser padrins les personalitats més destacades de l'època a Vinaròs, d'una banda Guillem Noguera així com Margalida de la Torre i de Febrer (descendent de la noble casa dels Febrer de la Torre, i que escassos anys abans havien entroncat en la nostra localitat, entre la família noble dels Febrer -presents almenys a Vinaròs des del segle XV-, així com els De la Torre -Infançons d'Aragó-). Això ja ens dóna una idea de la importància que posseïen els Brusca per aquelles dates, perquè el referit descendent tingués uns padrins de tal calibre sociològic.
Com a dada cal dir que Gaspar Brusca Benfergo va casar durant la segona meitat del segle XVII amb Dorotea Bosch. No sabem si és un fet casual, però els Bosch que tenim a Vinaròs sembla que també podrien formar part d'una família destacada, de la qual en aquests moments partim d'escassa informació, però que ja no és la primera vegada que ens crida l'atenció, com a conseqüència de les personalitats amb les quals apareixen entroncades en la nostra població.
De nou, i respecte als Brusca, veiem que amb el pas dels segles i després de romandre en aquesta zona, aquests van deixar descendència entre els nostres habitants, i que fins i tot en el cementiri municipal podem observar. És el cas de don José Rafael Brusca i García, una làpida que se pot veure en l'actualitat, amb data de defunció del 29 d'octubre de 1865, i que bé podria ser descendent d'aquest llinatge. Seria interessant analitzar amb un major deteniment l'evolució històrica d'aquest cognom en la nostra localitat, ja que podrien haver existit bastants representants que vindrien directament dels descendents que van habitar a la casa noble del carrer de l'Ángel o altres branques de la mateixa família.
Finalment, un altra annotació que mereix la pena destacar, és que l'escut que posseïen al carrer de l'Ángel, coneixem els seus veritables colors, ja que apareixen il·lustrats en l'executòria de la qual ens parlava Ramón Redó. Aquest apareix partit, sent el primer en camp de atzur amb un braç armat que sosté una espasa en plata, mentre que en la segona caserna, en camp de atzur hi ha un bisó de sable.
David Gómez de Mora
