sábado, 30 de marzo de 2013

La Biblioteca Miralles d'en Jaume - Gil Cortina. Una biblioteca vinarossenca sobre el dret dels segles XVII-XVIII

Des del dimarts 2 d'abril, i fins al dia 30 del mateix mes, l'associació exposarà a la seva seu, una magnífica col·lecció amb algunes de les obres que formen part del que fins al moment és una de les biblioteques personals més destacades de l'antic Vinaròs, concretament la pertanyent a la família Miralles d'en Jaume – Gil Cortina.

La història d'aquesta biblioteca és bastant peculiar, ja que fa una dècada, el conjunt de llibres van ser descoberts accidentalment pel difunt i cèlebre historiador local, José Antonio Gómez Sanjuán, qui durant les obres prèvies a l'enderrocament de la casa pairal de la família Gil Cortina, per pura casualitat va arribar a rescatar a temps.

En el seu conjunt, tal com remarcava Ramón Redó, aquests llibres formen part d'una col·lecció única al territori valencià, a causa de la seva antiguitat com per la qualitat de les obres, centrant-se en temes d'àmbit jurídic, com a resultat de la professió que exercien els seus antics propietaris.

Entre els membres destacats d'aquesta família, i que com diem, eren posseïdors d'aquesta biblioteca, ens trobaríem amb Jaume Miralles d'en Jaume, així com també Jaume Miralles Gil.

Respecte al senyor Jaume Miralles d'en Jaume, sabem que va ser un prestigiós advocat, i que ja residia en aquesta casa del carrer Sant Cristóbal al segle XVII, on posteriorment ho faria la família Gil Cortina, just en el lloc on avui es troba edificada la nova Caixa Rural de Vinaròs. La família Miralles d'en Jaume estava molt vinculada amb el món de la justícia i l'administració, per aquest motiu el germà de Jaume, Pere Miralles d'en Jaume, també va acabar ocupant el càrrec de jurat de la vila en 1647, a més de trobar-se citat en els Establiments del Lloctinent de Justícia d’eixe mateix any.

Pel poc que sabem d'aquestes persones, els Miralles d'en Jaume, eren integrants del noble llinatge dels Miralles de Vinaròs. En l'enciclopèdia il·lustrada de Ramón Redó, aquest ens diu la següent informació sobre el referit Jaume Miralles d'en Jaume (possiblement pare i fill): “Lloctinent de Comanador i Batlle de Vinaròs des del 3 d’agost de 1650, en què va ser nomenat per el Magnífic Carles de Mor, Doctor en Drets del Consell de Sa Magestat, Assessor de la Batllia General de la Ciutat i Regne de València, en nom del procurador general Francesc de Cardona, Almirall d’Aragó, i Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. Ocupà el càrrec fins l'any 1652. També ocupà el càrrec de lloctinent de Justícia en 1599; jurat en 1607 i 1624. En 1604, sent majoral del Santíssim junt amb Jaume Covarsí va encarregar una peanya per a dur la custòdia a l'escultor de la Vila, Felip Febrer. En els “Establiments de la Vila del Lloctinent de Justícia” és nomenat com Magnífic Senyor i Ciutadà (noble)”.

Respecte a Jaume Miralles Gil, i que de la mateixa manera sembla que podia haver estat un descendent directe del personatge anteriorment esmentat, aquest continuava residint durant el segle XVIII en el mateix habitatge que el lloctinent Miralles d'en Jaume.

Miralles Gil va arriba a ser “Doctor en Dret, Síndic Personer de l’Ajuntament en 1790 i alcalde ordinari de Vinaròs en 1794. En 18 d’abril de 1790 va informar sobre l’almoina dels qui coïen pà i havien de donar a la Parroquial, així com en qualitat de fiscal, va verificar i autenticar en 1785 les relíquies de Santa Victòria quan aquestes van arribar a la nostra vila” (Redó 2012).

La formació i paper que van anar adquirint aquesta nissaga d'advocats va permetre que entre els segles XVII i XVIII s'anés acumulant i consolidant una destacada col·lecció d'obres amb les que treballaven, donant finalment lloc a l'espectacular biblioteca privada dels Miralles d'en Jaume – Gil Cortina, la qual, ara des de l'associació tenim el plaer de presentar-vos.

David Gómez de Mora

Bibliografía consultada:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

Apareix una obra inèdita del metge vinarossenc Román Vizcarro de l'any 1897

L'última donació bibliogràfica que ha rebut la nostra Associació, ha sigut més important de l'habitual, ja que entre la ingent quantitat d'obres, en aquesta hi havia un exemplar del que en un primer moment semblava un llibre més, però que finalment va acabar convertint-se, en un estudi d'enorme interès, a causa de tot un conjunt de característiques que ho fan singular.

Tal com comentem, el que semblava ser un llibre de finals del segle XIX, una vegada descobrit el seu interior, va resultar formar part d'un text inèdit que es troba manuscrit, fet que enalteix molt més el seu valor, ja que fins avui, d'acord a les dades que posseïm, aquest sembla que no va arribar a publicar-se, quedant-se doncs com a únic testimoniatge d'un treball inèdit.
L'obra, es compon d'un total de 121 fulles enumerades, així com altres corresponents al índex i un apartat de conceptes tècnics.

Aquesta manca de títol, encara que gràcies a un pròleg que s'acompanya en el seu inici, sabem que es tracta de la següent obra (i que a continuació transcrivim de manera literal): “Compendio de medicina doméstica, destinado con especialidad a las comunidades religiosas de señoras cuya regla es de clausura, por Román Vizcarro, médico, socio de la Academia de Medicina de València y de otras corporaciones científicas, laureado por la Real de Madrid con el premio Salgado por sus servicios médicos, científicos y prácticos, cuyo trabajo dedica a la venerable comunidad de Nuestra Sra. de la Providencia de esta ciudad. Vinaroz, 9 de noviembre de 1897”.

Per l'escassa informació que fins al moment hem anat desgranant d'aquest llibre, estem davant un manual de consulta, destinat per a aquelles persones que residien en centres religiosos enclaustrats, ja que d'aquesta manera pogueren fer ús d'ell en moments de malalties o problemes de salut, i així no tindre que haver d'eixir al exterior.

Fent un anàlisis detallat, hem de dir que la tipografia de la lletra cursiva, l'ordre i la distància que guarda entre línies és espectacular, doncs es està molt ben treballat, guardant molta precisió entre l'espai que separa cada paraula.

Respecte al seu autor, el doctor Román Vizcarro, l'historiador Ramón Redó (2102) ens comenta la següent informació sobre aquest cèlebre metge del Vinaròs del segle XIX: “Román Vizcarro Tomás, (Alcalà de Xivert 8-II-1826, - Vinaròs 2-II-1902). Metge. Fill del no menys famòs metge d'Ulldecona, Ignasi Vizcarro Puchol. Va passar la major part de la seua vida professional a Vinaròs. Autor de les obres "Memoria sobre el cloroformo, éter y demás medios insebilizantes" (1853), presentada, ja com a metge de Vinaròs, a la Reial Acadèmia de Medicina de València i "La medicina puesta al criterio del público ilustrado", publicada en 1882, dins la Biblioteca Científico-Literaria de Sevilla. Va colaborar en "La Unión Médica" de Castelló. En una de les seues revistes escrivia, aquest doctor lliterat:
"Breves consideraciones sobre el mejoramiento de la vigorosa raza de los naturales de la provincia de Castellón, deteriorada por el funesto abuso de las sangrías y bebidas alcohólicas, alimentación insuficiente con relación al trabajo, insalubridad de algunas localidades, matrimonios precoces e interesados y otros malos hábitos". En 1896 se li havia concedit un premi per la Real Acadèmia de Medicina que s'atorgava als metges que es distinguien pels seus treballs científics o literaris”.

Respecte al que s'ha dit, és necessari remarcar que d'aquest autor ja es coneixien algunes obres, encara que com diem, fins avui no teníem constància de l'esmentat manual de curacions casolanes.

A causa de l'interès del llibre, l'Associació està estudiant la possibilitat de poder publicar l'obra, ja que tot el seu contingut gira entorn als remeis i curacions propis de l'època, i dels quals molt poques persones a dia d'avui, recorden o coneixen la forma i detalls que implicaven la seua realització, per aquest motiu, les fulles manuscrites de Román Vizcarro, es converteixen en una finestra al passat..., un viatge en el temps de més de cent anys, que ens apropa a la medicina del Vinaròs de finals del segle XIX.


David Gómez de Mora

Bibliografía consultada:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

jueves, 21 de marzo de 2013

Un any dedicat a la noblesa local des de la A.C.A.V.

La noblesa (eixe grup reduït de l'antiga piràmide social), ha tingut una importància ressenyable en la història de municipis com el nostre, a causa del paper que ha exercit en l'evolució socioeconòmica de la localitat.

Tal i com ja hem comentat amb anterioritat, la seua influència no ha arribat a ser tan accentuada com en altres punts de la Península, encara que és també igual de cert, que el control exercit en la major part dels principals càrrecs locals, estava quasi sempre baix el seu domini.

Escut heràldic que s'atribueix als Oset, sent possiblement de Josep Julián i Oset, al voltant de 1750. Fons de l'A.C.A.V.

Durant els mesos venidors, des de la nostra associació s'efectuaran diferents activitats, que se centraran en algunes xarrades i col·loquis, on s'aclariran diverses qüestions, com el protagonisme del noble vinarossenc i diputat a la Corts de Cadis, D. Baltasar Esteller i Ferrán; la història del noble llinatge local dels Febrer de la Torre, així com alguns aspectes de la noblesa vinarossenca durant els segles XVII-XVIII, entre altres moltes activitats, que s'orientaran en dita línia.

Sense cap dubte, ens espera una interessant sèrie de reunions i intercanvis d'idees, sobre una temàtica de la què fins al dia d'avui coneixem molt poques dades, i que amb tota seguretat, servirà per a aportar noves referències a tindre en compte, de cara a un millor coneixement de la història de la nostra localitat.


David Gómez de Mora

davidgomezdemora@hotmail.com

Mi foto
Profesor de enseñanza secundaria, con la formación de licenciado en Geografía por la Universitat de València y título eclesiástico de Ciencias Religiosas por la Universidad San Dámaso. Investigador independiente. Cronista oficial de los municipios conquenses de Caracenilla, La Peraleja, Piqueras del Castillo, Saceda del Río, Verdelpino de Huete y Villarejo de la Peñuela. Publicaciones: 20 libros entre 2007-2023, así como centenares de artículos en revistas de divulgación local y blog personal. Temáticas: geografía física, geografía histórica, geografía social, genealogía, mozarabismo y carlismo. Ganador del I Concurso de Investigación Ciutat de Vinaròs (2006), así como del V Concurso de Investigación Histórica J. M. Borrás Jarque (2013).